Bona tarda famílies,
Tots i totes coneixeu la
història de la caputxeta vermella, però avui us explicarem la història des del
punt de vista del llop. Perquè? molt senzill, perquè des de l’escola intentem
que tots els nens i nenes quan hi ha un conflicte, ens expliquin les 2 versions
de la història. Volem emfatitzar que no tothom és dolent, sempre s’ha de veure
les coses des d’una altre perspectiva. Esperem que us agradi! J
N'estic fart de
ser el dolent de la història, el terrible i malvat llop. M'han criticat a les
meves espatlles, s'han dit coses de mi que no són certes i a més en van
escriure un conte titulat "La Caputxeta vermella" que
han anat explicant a tots els nens petits per a què em tinguin por durant tota
la seva vida. Per aquest motiu és que tinc aquesta fama.
No tenen raó! estic indignat i
trist!!!! Us vull explicar el que realment va passar i m'agradaria saber quina
és la vostra opinió i que em doneu consells per a solucionar la meva situació.
Un dia estava
tranquil·lament collint maduixes silvestres pel bosc on visc, quan de sobte
vaig sentir: - crash!- vaig mirar en direcció al soroll i vaig veure
aquella nena de la caputxa vermella, que va tot el dia donant voltes per aquí,
que estava trencant unes branquetes d'arbre amb les que anava fent una espècie
de ram. Vaig decidir amagar-me darrera d'un arbre per veure què feia. Des del
meu amagatall vaig observar com anava arrencant totes les flors que veia,
mentre aixafava els insectes i bolets verinosos que es trobava pel camí.
- Que no sap
aquesta nena que això no s'ha de fer?- Vaig pensar.
- Cal actuar
ràpidament i donar-li un bon escarment-
Dit i fet. Vaig
sortir de darrera l'arbre i dirigint-me a ella vaig dir.
- On vas
Caputxeta?-
-Vaig a casa de
l'àvia, que està malalta, a portar-li aquesta cistelleta amb menjar.
Immediatament
se'm va acudir una idea.
- Caputxeta, jo
sé una drecera per arribar més ràpidament a casa de l'àvia. Mira, és per allí-
Si, si, ja sé
que vaig fer malament en mentir (la vaig enviar pel camí més llarg) però és que
havia de parlar amb l'àvia i explicar-li el que feia la seva neta pel bosc
abans que ella arribés. Vaig córrer i en arribar a casa de la velleta vaig
trucar a la porta i vaig entrar. Vaig explicar a la bona dona tot el que feia
la nena i els dos vam decidir de donar-li un bon ensurt.
La iaia em va
proposar la manera de fer-ho. Ella s'amagaria a l'armari mentre jo disfressat
d'àvia estaria al llit. La resta ja la coneixeu:
- Toc, toc-
- Qui hi ha? -
- Sóc jo la
Caputxeta- i... tot el que ja sabeu pel
conte.
Us juro que la
meva intenció no era menjar-me-la sinó simplement fer-li un bon ensurt. El que
va passar és que no havia previst que hagués un caçador per allí, que en sentir
els crits de la boja de la nena, em vingués a disparar. Vaig haver de fugir
"cames ajudeu-me" cap a un altre bosc llunyà. Dies després em vaig
assabentar, pel diari, que l'àvia de la Caputxeta havia mort d'un atac de cor
aquell mateix dia i que per tant ningú sabia la veritable història.
dibuixos: http://martacabrol.blogspot.com.es
